PROBLEMS IN THE BIG CITY

Dear Sir,

I’m writing because I was in Barcelona last Sunday and I saw many things that I didn't like. The first thing is that there are few zebra crossing and the people can’t cross the road save. In addition roads are very busy and cars drive very fast. The second thing is that there are few bins in the streets and the people throw the waste on the floor and that leads to the third problem, the streets are extremely dirty!!

 

I think the second and the third problem are related and have an obvious solution. Barcelona needs more bins near the port and surrounds the principal streets, like la Rambla, Passeig de Gràcia or Carrer Mallorca. The first problem is more difficult to solve, paisting more zebra crossing are more difficult than setting bins. The town hall should look on the city map which places are the busiest and where the crosswalks could be made.

 

We must do something about this situation. The people are in danger and the city is increasingly dirty. I hope that you accept these solutions although the price is not at all affordable, but the population needs them. Thank you for your attention.

Yours faithfully,

Gemma.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL BARCO

Es una serie de drama, misterio, acción y ciencia ficción producida por Globomedia para la cadena privada española Antena 3. Se emitía en la hora de máxima audiencia (prime time) los jueves, desde las diez y media hasta las doce de la noche, con una duración de entre 75 y 90 minutos por episodio. La serie está dividida en tres temporadas de trece, catorce y dieciséis capítulos, respectivamente.

La serie narra la historia de un grupo de tripulantes que tienen que sobrevivir en un buque escuela llamado Estrella Polar ya que un grupo de científicos han construido un acelerador de partículas que a disminuido el porcentaje de tierra a un 1%. Durante el trayecto en busca de la tierra deben superar constantes desafíos, como tormentas eléctricas, zonas heladas o tsunamis. Durante las tres temporadas salen muchísimos personajes, en este caso solo voy a nombrar los protagonistas: Ricardo Montero, el capitán del barco, interpretado por Juanjo Artero, y su copiloto Julián de la Cuadra, interpretado por Luis Callejo. Los estudiantes son: Vilma Llorente (Marina Salas), Andrés Palomares (Bernabé Fernández), Pedro Gironés “Piti” (Javier Hernández), Ramiro Medina (David Seijo), Estela Montes (Giselle Calderón) i Sol Torres (Alba Ribas). La tripulación la cierran Ainhoa y Valeria Montero, las hijas del capitán, interpretadas por Blanca Suárez y Patricia Arbués, Ulises Garmendia, el polizón, interpretado por Mario Casas, Salomé Palacios, la cocinera, interpretada por Neus Sanz, y por último, la doctora Julia Wilson (Irene Montalá), Ernesto Gamboa (Juan Pablo Shuk) como profesor de supervivencia y Roberto Cardeñosa, más conocido como Burbuja, interpretado por Ivan Massagué.

La verdad es que la serie tiene pocos aspectos positivos, únicamente el gran trabajo de efectos especiales, el decorado y la magnífica actuación de Ivan Massagué como Burbuja, que hace que sea imposible distinguirle de una persona con problemas mentales de verdad. Todo lo demás creo que es negativo. Es exageradamente irreal, ocurren muchos sucesos que, a pesar de que la gente es consciente de que está viendo una serie de ciencia ficción, llegan a ser demasiado irreales, como por ejemplo que pasen meses en la deriva y nunca se les acabe la comida, o que se metan en medio de una tormenta eléctrica para cazar un rayo y hacer resucitar a un pasajero, o que un hombre se cure de un tumor en la próstata sin tratarse. Positivamente, aparte de lo que he mencionado anteriormente, es en como crean esa intriga que consigue que a pesar de los aspectos negativos no puedas dejar de verla. 

PLA D'AMOR

(Al centre de l’escenari en Sam i la Marina asseguts una taula amb dues cadires de la terrassa d’un bar, al seu voltant gent que també conversa, però no molt fort.Al fons es pot veure el mar.)

Sam: (insistint)  I què? Puc comptar amb tu o no?

Marina: Em... Suposo que sí, ara, no et garanteixo res, la meva germana ha patit molt durant les seves anteriors relacions, així que potser ara vol estar un temps sola. A més, no ets del seu estil.

Sam: No intentis fer-me creure que això és veritat, no soc imbècil, saps? Veig com em mira a classe de mates, està més que enamorada de mi, i jo també, així que només cal fer el pas. Però abans vull estar segur que ella no se’m negarà, que una noia em plantés faria baixar en picat la meva popularitat!

Marina: Tu pots estar amb qui et doni la gana, només mirar una noia als ulls cau rendida als teus peus! Si vols estar amb ella segur que és per aprofitar-te dels sentiments que té per tu, per treure’n alguna cosa de profit!

Sam: (perdent els nervis, cridant)  Però tu qui et penses que sóc?!  Ni tan sols em coneixes! Mira, no he vingut aquí a perdre el temps, si no em vols ajudar ja m’ho manegaré tot sol, i ara, em dones la meva cartera sisplau?

Marina: Tan ràpid et rendeixes? Si jo soc tossuda, la meva germana ho és el doble, així que si lluites per ella amb aquesta força, ja et dic per endavant que no l’aconseguiràs!

Sam: (Nerviós, cridant) I creus que em rendiré només perquè una nena de dotze anys m’ho digui? Mira, potser la teva germana no és la noia més guapa de l’institut, ni la més popular, però jo l’estimo de debò! Saps el que suposa per mi veure-la cada dia i no poder-li dir t’estimo, o donar-li la mà? No vull semblar cregut però estic acostumat a que encara la noia no em conegui,  em digui que sí sense dubtar ni un sol instant, però la teva germana és diferent! Ella té criteri i caràcter, no es una simple “Barbie” que es passa tres hores davant del mirall per anar a l’institut, a ella no li importa si sóc popular o si sóc un marginat, si m’ha de dir qualsevol cosa, m’ho diu directe i a la cara.
Marina: Sí, això ja ho té la meva germana, no s’està pas de punyetes, si t’ha de dir alguna cosa, per dolenta que sigui, mai t’ho amagarà.

Sam: Així què? M’ajudes o no?

Marina: Suposo que després d’haver-me trencat el cor a mi per robar el de la meva germana no ho hauria de fer, però, es ma germana, i vull que sigui feliç, m’entens?

Sam: Ésclar, i jo també vull el millor per ella! I respecte al teu cor trencat, torno a repetir que em sap molt greu, no em pensava que t’imaginaries que estava colat per tu, de debò, dintre el meu ja hi ha una persona, i no n’hi caben més, però si realment això funciona, creu que sí que hi seràs, potser no com a tu t’agradaria ser-hi, però i tindràs un bon lloc a la zona d’amistats.
Marina: Bé, estem amb contacte. Té, agafa la teva cartera, jo ja me’n haig d’anar, que si arribo més tard de les vuit a casa els meus pares em castiguen. Ja ens veurem! (fent veure que està animada, però en realitat està destrossada) Per cert, quan et dec?

(S’aixequen de la taula i comencen a recollir)

Sam: Res, et convido. Merci per la cartera. Vols que t’acompanyi a casa, vius lluny d’aquí, i s’està començant a fer fosc!

Marina: No fa falta, gràcies, i perdona pel meu comportament, m’he posat molt nerviosa quan m’has dit que t’agradava la meva germana, però ets un bon noi, gràcies per la tarda, i pel croissant!

(Es fan dos petons i cadascun marxa per un costat de l’escenari.)
Sam: Adéu Marina! Ah, i per cert, si demà em veus a l’institut, no cal que t’amaguis com si t’anés a menjar, simplement saluda’m, perquè ara ja som amics, no? Després del que ens hem arribat a dir!

(Riuen tots dos i marxen d’escena, es tanca el taló.)