Estudiar
és una etapa de la vida que pràcticament tothom ha hagut de superar, i això és
bo, però que la gent hagi estudiat no significa que ens hàgim deslliurat dels
analfabets, de la gent sense cultura, que no coneix res més enllà de la seva
ciutat.
La
paraula “bon estudiant” és molt subjectiva, no és el mateix un bon estudiant
d’aquí, que un bon estudiant a la Xina o a Amèrica. Personalment crec que aquí
sí que hi ha bons estudiants, gent intel·ligent, que s’esforça i treballa dur
per obtenir el coneixement, el que crec que no té el nostre país és un sistema
educatiu adiant a aquestes persones.
Jo
tinc una amiga que té el pare alemany i ella, viu a Alemanya des de que és ben
petita. Quan tenen vacances vénen a Catalunya, el lloc d’origen de la seva mare
i jo aprofito quan és aquí per trobar-nos. La Júlia, que així es diu, va quedar
sorpresa quan aquest estiu em va veure acabant els meus deures a corre-cuita.
“Tens deures?” em va preguntar, “però si és estiu!”. “Què vols dir?” Vaig
contestar-li jo, “que tu no en tens?”, “Jo? Mai! Perquè he de fer feina a casa
si ja em passo sis hores treballant a l’institut?”. Aquesta frase em va sobtar
moltíssim, mai m’ho havia preguntat això, tinc tan interioritzat el fet que
quan arribo de l’institut m’he de passar dues hores més fent deures que mai se
m’hagués acudit de no fer-ne.
Però
és el que s’ha de fer. No obstant, les tardes haurien de ser per estar a casa
amb la família, o sortir a fora amb els amics, moure les cames que s’han passat
sis hores quietes...
Una
altres cosa que em va sobtar molt del sistema educatiu alemany va ser que els
nens de parvulari i cicle infantil no tenen ni taules ni cadires, ni quadernets
ni llibres.
Estava
jugant al Rummikub amb els seus dos germans, en Marçal de 13 anys i la Clara de
6. Em vaig fixar que la Clara era un autèntic geni, feia unes jugades
boníssimes i uns càlculs mentals rapidíssims, i encuriosida, li vaig preguntar:
“Ostres, Clara! Com és que en saps tant de jugar-hi?” “És que hi jugo a l’escola,
a l’hora de matemàtiques!” Em va dir tan tranquil·la. Aprendre jugant? Jo crec
que això és el que s’haurien de preguntar els professors. L’escola hauria de
ser un lloc atractiu per als nens, on puguin passar-s’ho bé i, a més a més,
aprendre coses noves.
Jo
no crec que la gent dels països nòrdics siguin més intel·ligent que nosaltres,
només crec que el han sabut aprofitar millor, quants alumnes han deixat
d’estudiar als 16 anys per desmotivació? Moltíssims! D’això se’n diu fracàs
escolar i no és problema de l’alimne ni del professor. L’educador fa el que li
manen! És culpa del govern!
Per
això crec que hem d’estudiar a l’estranger, per enriquir-nos, ja que aquí, la
majoria de vegades no aconseguiràs ni la meitat del que podries aconseguir
fora.
