COM ACONSEGUIR BONS ESTUDIANTS

Estudiar és una etapa de la vida que pràcticament tothom ha hagut de superar, i això és bo, però que la gent hagi estudiat no significa que ens hàgim deslliurat dels analfabets, de la gent sense cultura, que no coneix res més enllà de la seva ciutat.

La paraula “bon estudiant” és molt subjectiva, no és el mateix un bon estudiant d’aquí, que un bon estudiant a la Xina o a Amèrica. Personalment crec que aquí sí que hi ha bons estudiants, gent intel·ligent, que s’esforça i treballa dur per obtenir el coneixement, el que crec que no té el nostre país és un sistema educatiu adiant a aquestes persones.

Jo tinc una amiga que té el pare alemany i ella, viu a Alemanya des de que és ben petita. Quan tenen vacances vénen a Catalunya, el lloc d’origen de la seva mare i jo aprofito quan és aquí per trobar-nos. La Júlia, que així es diu, va quedar sorpresa quan aquest estiu em va veure acabant els meus deures a corre-cuita. “Tens deures?” em va preguntar, “però si és estiu!”. “Què vols dir?” Vaig contestar-li jo, “que tu no en tens?”, “Jo? Mai! Perquè he de fer feina a casa si ja em passo sis hores treballant a l’institut?”. Aquesta frase em va sobtar moltíssim, mai m’ho havia preguntat això, tinc tan interioritzat el fet que quan arribo de l’institut m’he de passar dues hores més fent deures que mai se m’hagués acudit de no fer-ne.

Però és el que s’ha de fer. No obstant, les tardes haurien de ser per estar a casa amb la família, o sortir a fora amb els amics, moure les cames que s’han passat sis hores quietes...

Una altres cosa que em va sobtar molt del sistema educatiu alemany va ser que els nens de parvulari i cicle infantil no tenen ni taules ni cadires, ni quadernets ni llibres.

Estava jugant al Rummikub amb els seus dos germans, en Marçal de 13 anys i la Clara de 6. Em vaig fixar que la Clara era un autèntic geni, feia unes jugades boníssimes i uns càlculs mentals rapidíssims, i encuriosida, li vaig preguntar: “Ostres, Clara! Com és que en saps tant de jugar-hi?” “És que hi jugo a l’escola, a l’hora de matemàtiques!” Em va dir tan tranquil·la. Aprendre jugant? Jo crec que això és el que s’haurien de preguntar els professors. L’escola hauria de ser un lloc atractiu per als nens, on puguin passar-s’ho bé i, a més a més, aprendre coses noves.

Jo no crec que la gent dels països nòrdics siguin més intel·ligent que nosaltres, només crec que el han sabut aprofitar millor, quants alumnes han deixat d’estudiar als 16 anys per desmotivació? Moltíssims! D’això se’n diu fracàs escolar i no és problema de l’alimne ni del professor. L’educador fa el que li manen! És culpa del govern!

Per això crec que hem d’estudiar a l’estranger, per enriquir-nos, ja que aquí, la majoria de vegades no aconseguiràs ni la meitat del que podries aconseguir fora.