Quan
tenia nou anys vaig escriure una llista de les coses que volia aconseguir abans
de morir, no sé ben bé perquè vaig fer-ho, però el cas és que aquella llista
era el que em motivava a seguir endavant amb força i il·lusió. Em sentia en
deute amb aquella nena que una tarda de diumenge es va posar a imaginar i a
escriure coses sense sentit, que en aquell moment no n’era conscient que
serien, la majoria d’elles, pràcticament impossibles, ella havia escrit el meu
futur, un futur intrèpid, feliç, màgic i inoblidable.
La
llista començava amb estar sempre envoltada de la gent que estimo i m’estima,
després seguia amb viure un temps als Estats Units d’Amèrica, seguit de, tenir
tres fills i poder viure únicament de l’escriptura i el meu cinquè i últim
somni (al llarg dels anys n’he anat afegint més, però amb nou anys tan sols
vaig escriure’n cinc) viatjar per tot el món i aprendre moltes coses dels llocs
on vagi, conèixer gent, provar el seu menjar, practicar la seva cultura, etc.
Aquest
estiu per fi vaig poder complir un dels somnis de la meva llista, era el primer
cop que ho feia, així que va ser un moment molt especial.
Fa
uns minuts estava guardant les últimes coses a la maleta i ara ja estic
asseguda a la butaca de l’avió esperant que s’enlairi. La veritat és que estic
nerviosa, mai he viatjat sola però n’estic segura que aquest serà el millor
estiu de la meva vida. M’he emportat un diari per anar apuntat tot el que faig
i perquè no se m’oblidi què va passar durant el viatge d’aquí a uns anys.
Dilluns,
2 de juliol de 2014
Avui
per fi després de tantes hores de vol he arribat a l’Índia, tot és preciós i
molt diferent del que estic acostumada a veure. El meu hotel està situat a
Kerala, a ala costa oest de l’Índia. No és un lloc gaire turístic, però és
increïble, hi ha quilòmetres i quilòmetre de platja tropical, i hi ha també
moltes zones de selva amb molts animals exòtics, sobretot ocells i insectes.
A
la tarda, després de passar-me el matí tancada a l’hotel instal·lant-me, he
decidit sortir a fer un volt. He baixat en canoa pels Backwaters de Alappuzha i
Kottayam. Els Backwaters són rius, llacs i canals rodejats de vegetació i en
els que hi viu molta gent. Ha estat genial, la gent d’allà és molt simpàtica.
Com que era l’única turista, en Yamal, el guia, m’ha explicat moltes coses.
Sortint de la canoa m’ha convidat a sopar a casa seva i m’ha presentat la seva
família, té vuit fills i viu amb tots ells i la seva dona en una barraca de
només quaranta metres quadrats, però amb unes vistes espectaculars. Avui ha
estat un dia ple d’emocions, espero que els dies que m’esperin siguin iguals
d’especials.
Divendres,
6 de juliol de 2014
Durant
aquests dies que no he escrit he estat per la capital del país, Nova Delhi. És
increïble com canvia el paisatge d’allà on jo estic instal·lada amb el de la
gran ciutat, allà hi vaig trobar molts més turistes i vaig aprofitar per
comprar menjar típic de la zona per emportar-me’l cap a Catalunya. Avui crec
que serà el dia més especial de tots els que passaré aquí. Aquesta tarda vaig a
visitar la Fundació Vicenç Ferrer, situada a Anantapur. I vaig sense saber si
m’hi deixaran entrar però val la pena arriscar-s’hi.
Finalment
sí que m’hi ha deixat entrar, m’han donat menjar i aigua i un guia indi que
parla el castellà m’ha ensenyat diversos hospitals, escoles i projectes. La
veritat és que ha estat una experiència única i irrepetible, els membres de la
fundació fan una feina excel·lent per tot el país. Sortint d’allà un metge que
era de València m’ha convidat a sopar a un lloc que pel que es veu és molt
típic d’allà. En Javi, que així es deia el metge, m’ha explicat que ell ja fa
quatre mesos que hi és com a voluntari i que pretén estar-s’hi molt més temps.
M’ha dit que demà ha de marxar a recollir material mèdic a Varansi així que he
decidit que jo l’acompanyaré durant el viatge d’anada. Fa dies que he deixat
l’hotel i ara vaig amb la motxilla rere l’esquena, dormint en platges, hostals
i en cases de gent que em convida.
Dissabte,
7 de juliol de 2014
Avui
he anat a Varansi, una de les ciutats més antigues del món, habitada
contínuament des de fa més de tres mil anys. Avui he vist per primera vegada el
Ganges, m’ha sorprès molt, no m’imaginava que sigués tan gran, ni tampoc tan
contaminat. En Javi m’ha presentat un amic seu que viu allà, en Sitka, que m’ha
ensenyat els crematoris, allà on la gent crema els cossos dels morts que
posteriorment, són llençats al riu. No tothom té diners per comprar un taüt,
així que molt gent llança el cos sencer al riu. La veritat és que no m’ha fet
gaire gràcia veure això, però ha estat bé per conèixer la cultura índia i la
seva religió. Més cap al tard, en Sitka m’ha proposat d’anar-me a banyar al
riu, en un primer moment m’hi he negat en sec, veient de quin color és l’aigua
i sabent que m’hi puc trobar restes humanes no em fa cap gràcia, però llavors
em porta a una bifurcació del riu, on l’aigua està molt més neta i està molt
lluny del crematori, així que no ens hi trobarem cap cos. Això ja em fa canviar
d’opinió, i tot i sabent que hi ha peixos perillosos, m’hi banyo amb ell i els
seus dos fills, ja que potser serà l’única oportunitat que tindré de fer-ho.
Finalment em quedo a dormir a casa en Sitka que m’acull amablement.
Dimarts,
23 de juliol de 2014
No
he escrit durant les últimes dues setmanes perquè bàsicament no he parat
quieta, he visitat molts llocs, com Goa, Haridwar, Rishikesh i Calcuta, aquest
últim és on sóc ara. Just ha coincidit que avui celebren el Holi, un dels
festivals més importants i coneguts mundialment de l’Índia. El Holi és aquella
festa on la gent surt al carrer vestida de blanc i es llencen colorant els uns
als altres, ha estat un luxe poder participar en un acte com aquest on cada any
hi participen unes setanta milions de persones. La Sophia, una dona francesa
que he conegut durant el festival m’ha deixat dutxar a casa seva. Va venir a
Calcuta per feina i s’hi va acabar quedant. Jo estic trista perquè avui ja és
el meu últim dia, n’estic segura que si en tinc l’oportunitat tornaré a venir,
aquest país m’ha fet créixer com a persona, aquí he conegut persones
fascinants, com en Yamal, en Sitka, en Javi i la Sophia, i he visitat llocs
preciosos, però ja és hora de tornar a casa i explicat tot el que he fet a la
meva gent, segur que ells queden tant sorpresos com jo vaig quedar en viure-ho.
Amb
nou anys vaig decidir que jo de gran volia viatjar, i així ho he fet, un estiu
calorós però ple d’il·lusions, que n’estic segura que no oblidaré mai, per fi
he complet el meu somni, el meu cinquè somni.
El
festival Holi de la Índia.
